Buy
Bookshop
De la compassió a la ciutadania
Invitado
Index
De la compassió a la ciutadania
Cubierta
Cubierta 1
Portadilla
Título
Copyright
Autores
Índice
A tall de presentació
Capítol I. Fonaments històrics de l’educació social: el sentit de la història Conrad Vilanou Torrano, Jordi Planella Ribera
Introducció
1. Història de l’educació com a marc de referència per a un projecte d’història socioeducativa
2. Història de l’educació social: bases per a un projecte «arqueològic»
3. Submergir-se en l’arxiu i recuperar experiències socioeducatives
4. L’estat de salut de la història de l’educació social a les universitats
Capítol II. Compassió, pietat, hospitalitat i humanitat. Fonaments històrics i antropològics de l’educació social Jordi Planella Ribera, Conrad Vilanou Torrano
Introducció
1. El naixement de la “compassió”
2. D’Uruk a Jerusalem: el procés d’humanització
2.1 Notes sobre el poema de Gilgamesh o els inicis de la humanització
2.2 La via semita de la humanització
3. Ser solidari amb l’alteritat: el món hel·lènic i romà
3.1 Grècia
3.2 Roma i l’estatus de persona
4. El cristianisme
5. Hospitals i leproseries: filantropia i acollida medieval de l’alteritat
Annex
Capítol III. El tancament de l’alteritat (s. XVII-XVIII) Francesc Calvo Ortega
Introducció
1. La reclusió durant l’antic règim
1.1 Els espais de reclusió
1.2 El gran internament
2. L’obligació de treballar
2.1 Reclusió i treball
2.2 La secularització dels espais de tancament
2.3 Treball i terapèutica moral
3. Regeneració i adaptació social
3.1 La colònia agrícola
3.2 La ciutat fàbrica
4. El panòptic de Bentham
Annex
Capítol IV. La mirada mèdica i psicològica a l’educació social Ángel C. Moreu Calvo
Introducció
1. Presència de la reflexió mèdica i psicològica en la història de l’educació
1.1 De l’antiguitat clàssica grecoromana a la desaparició de l’antic règim
1.2 L’època contemporània
1.3 Pedagogia, medicina i psicologia. La dimensió interdisciplinària i interprofessional
2. Dels metges filòsofs als metges psicopedagogs
2.1 L’aportació dels metges a l’educació de la societat
2.2 Àmbits de reflexió i intervenció medicoeducativa
3. L’eclosió del paradigma biologista i l’educació del segle XIX
3.1 Biologia, pedagogia i qüestió social
3.2 Predomini del paradigma psicologista en educació
3.3 Els inicis del discurs socioeducatiu contemporani
4. El segle XX i l’emergència de l’educació social com a disciplina i com a professió
4.1 Entre la psicologització i la sociologització
4.2 La visió mèdica i psicològica en la construcció del discurs socioeducatiu
Capítol V. Moviment obrer i cultura popular Francesc Calvo Ortega
Introducció
1. Cultura i classe obrera
1.1 La força política de la cultura
1.2 La comunitat i l’acció política
2. Sociabilitat i política: el substrat cultural de l’acció col·lectiva
2.1 La quotidianitat en el marc de l’acció política
2.2 Comunitat i individu en el moviment obrer
3. La cultura antropològica: les formes de vida de l’obrer
3.1 La vida material de l’obrer
4. Educació i cultura: l’obrer emancipat
5. Moviment obrer i memòria històrica
Capítol VI. L’educació social a Europa en el període d’entreguerres 1914-1950 Núria Simó i Gil, Joan Soler i Mata
Introducció
1. L’Europa d’entreguerres: un món d’esperances i ruptures
1.1 Dels nacionalismes a l’internacionalisme
1.2 Del pacifisme a les grans guerres
1.3 De la crisi econòmica a la protecció social
1.4 De l’humanisme a l’extermini
2. La protecció de la infància
2.1 Els drets de la infància: la Declaració de Ginebra
2.2 Frantisek Bakule i la nova educació: l’educació artística com a educació social
2.3 La influència de Ferrière: L’Home ‘‘Chez Nous’’ i l’educació social activa
2.4 Les maisons d’enfants de l’après-guerre
2.5 La participació dels infants: Korczak i els orfenats de Varsòvia
3. L’educació social de la joventut
3.1 La lluita contra el fracàs i l’exclusió: l’exemple de Grütli a Ginebra
3.2 L’educació i el treball: les colònies de Makarenko
3.3 La dimensió educativa i social de l’esport
3.4 L’educació femenina i la participació social: de l’espai privat a l’espai públic
3.5 L’associacionisme i els moviments juvenils entre la democràcia i les dictadures
3.6 El moviment escolta internacional
4. La promoció cultural i l’educació popular
4.1 La formació dels adults a Dinamarca: l’aportació de Hans C. Kofoed
4.2 La promoció cultural en el món rural a Europa: l’exemple de les Misiones pedagógicas a Espanya
4.3 Gramsci i el compromís polític amb l’educació de la classe obrera
4.4 La formació professional dels obrers: alguns models (França i la República de Weimar)
4.5 La dimensió comunitària de l’educació social: l’exemple del Regne Unit
A mode d’epíleg
Capítol VII. L’educació social a Espanya durant el franquisme Irene Palacio Lis, Cándido Ruíz Rodrigo
Introducció
1. Nacionalcatolicisme: acció social beneficopaternalista (1939-1960)
1.1 Context social
1.2 Polítiques socials
1.3 Experiències i espais d’acció socioeducatius
2. Planificació del desenvolupament econòmic social: cap a l’assistència social (1960-1978)
2.1 Context social
2.2 Polítiques socials
2.3 Experiències i espais d’acció socioeducatius
3. Formació de professionals en l’educació social
Capítol VIII. La Junta de Protecció a la Infància de Barcelona 1908-1985. La irrupció de la infància Carles Sánchez-Valverde Visus
Introducció
1. La irrupció de la infància en la història
1.1 Infància i història. Concepte i espai de representació social
1.2 La Protecció a la Infància com una conseqüència més del triomf del ‘‘model d’estat social-assistencial’’. Els continguts ‘‘higienistes’’ de la protecció a la infància
2. La Junta de Protecció a la Infància de Barcelona: claus del seu naixement, del seu funcionament institucional i del seu recorregut històric
2.1 La Llei i el Reglament
2.2 El model d’institució de les juntes: heure del model ‘‘antic règim’’
2.3 Claus per a entendre el recorregut històric de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona
2.4 Les fases històriques de la institució: breu recorregut històric
3. Proposta de conclusions
Capítol IX. El naixement del treball comunitari. Desenvolupament comunitari 1958-1975 Josep Manuel Barbero
Introducció
1. Els inicis del treball comunitari a Catalunya: el desenvolupament comunitari del període 1958-1968
1.1 Desenvolupisme i enlairament de l’assistència social: el context de recepció del desenvolupament comunitari
1.2 La difusió del desenvolupament comunitari i modernització en l’assistència social
1.3 Centres socials i projectes de desenvolupament comunitari
1.4 Desenvolupament comunitari, nova comprensió de l’assitència social i el treball social del barri
1.5 Església, dictadura i el discurs del desenvolupament comunitari
2. El treball comunitari del final de la dècada dels seixanta i del començament de la dècada dels setanta: crisi de la dictadura i el moviment de renovació en l’assistència social
2.1 Confrontació ideològica i de projectes socioculturals dins de l’assistència social
2.2 El professional com a agent de canvi i la conscienciació
Capítol X. La consolidació dels educadors socials: 1969-2009 Jordi Planella Ribera
Introducció
1. Del voluntarisme a la professionalització: els orígens de l’educador a França
2. Els models educatius i la seva influència en la construcció de la professió socioeducativa
3. L’educador social a Espanya: notes històriques
3.1 El naixement d’una escola d’educadors: el CFEEB
3.2 Activisme social i educació especialitzada
3.3 L’academització de l’educació social: 1992-2009
Annexos
Capítol XI. La globalització i els seus règims de marginalitat. Nous escenaris per a l’acció pública i l’educació social Jordi Solé Blanch
Introducció
1. Sobre l’opacitat del terme globalització
2. La globalització neoliberal
3. Una economia virtual globalitzada
4. La globalització fragmentada
5. Globalització i mercat de treball en els països desenvolupats: cap a un nou règim de marginalitat
6. El procés de glocalització
7. La descentralització de l’estat social: el paper de l’educació social
Capítulo XII. El taller d’història de l’educació social. Fonts i mètodes Jordi Planella Ribera
1. El taller d’història de l’educació social: artesania a la universitat
2. El plantejament de la recerca: de la idea al projecte. Notes sobre un procés d’apropiació del mètode
2.1 Vers una (suposada) mecànica de la recerca
2.2 L’art de prendre notes o com no deixar escapar idees
2.3 De les idees a la interpretació: apunts sobre hermenèutica
3. L’escriptura i l’experiència de la història
4. Història dels col·lectius i persones sense història
4.1 Fonts, mètodes i idees per a investigar i/o estudiar la història de la infància
4.2 Fonts, mètodes i idees per a investigar i/o estudiar la història de la diversitat funcional
4.3 Fonts, mètodes i idees per a investigar o estudiar la història de les dones
4.4 Fonts, mètodes i idees per a investigar i/o estudiar la història de la marginació
Epíleg: Jordi Planella
Glossari
Bibliografia ordenada per capítols
Introducció
Capítol I
Capítol II
Capítol III
Capítol IV
Capítol V
Capítol VI
Capítol VII
Capítol VIII
Capítol IX
Capítol X
Capítol XI
Capítol XII
Otros Título
Contraportada
In this book:
Content of the Book
My notes
My highlights
Settings
Font:
- Original Font -
Arial
Courier
Georgia
Palatino
Sans Forgetica
Tahoma
Times New Roman
Verdana
Text size:
Aa
Aa
Reset text size
Background color:
Aa
Aa
Aa
Aa
Interface language:
English (US)
English (UK)
Español
Català
Bookmarks
Highlights
Notes
Facebook
Twitter
LinkedIn
Dictionary
Wikipedia
1
De la compassió a la ciutadania
·