16/10/2024
Editorial UOC acaba de publicar el primer títol de la seva última col·lecció de llibres Comunicación y Agenda 2030: “Hacia la igualdad de géneros. Comunicación para el empoderamiento femenino”, coordinat per les comunicadores Inmaculada Postigo Gómez i Malely Linares Sánchez.
Cal recordar que Comunicación y Agenda 2030 és un
projecte de col·laboració entre Editorial UOC i la
Càtedra Vegalsa-Eroski UDC de Compromís social, Comunicació i
Reputació corporativa de la Universitat de la Corunya. Amb la publicació d'un llibre per cada Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS), l'objectiu que persegueix aquesta col·lecció és posar el
focus en la contribució de la Comunicació en els ODS de l'Agenda 2030 de Nacions Unides (ONU).
“Hacia la igualdad de géneros. Comunicación para el empoderamiento femenino”, que estrena la col·lecció i que es va presentar institucionalment el passat dia 11 d'octubre a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de la Corunya, està dedicat a l’ODS número 5. D'aquesta manera, el llibre aborda diferents perspectives metodològiques en matèria de gènere i en una pluralitat d'experiències situades des de la comunicació feminista, a partir de la mirada de diferents investigadores d'Espanya i Amèrica Llatina.
Tal com s'ha esmentat, Inmaculada Postigo és una
de les coordinadores i autores d'aquest exemplar. Doctora en Comunicació,
Postigo exerceix actualment com a degana, docent i investigadora de la Facultat
de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Màlaga (UMA). Les seves
línies de recerca contemplen la creació i l'anàlisi de produccions discursives
amb enfocament de gènere des d'una perspectiva crítica.
Simultàniament, coordina la Xarxa Iberoamericana
de Recerca en Comunicació i Feminisme per a la Justícia Social
(IBERFEMCOM) i dirigeix el grup de recerca Feminisme, Comunicació i
Cooperació per a la Justícia Social (FEMCOM) i la secció de Gènere i
Comunicació de l'Associació Espanyola de Recerca de la Comunicació (AE-IC).
En el marc del llançament del llibre, des
d'Editorial UOC, hem tingut l'oportunitat de conversar amb l'autora, amb qui
hem repassat què podran trobar els lectors en l'obra o quin ha de ser el paper
de la comunicació en la reivindicació dels drets de les dones i en el seu empoderament,
entre moltes altres coses:
Aquest llibre col·lectiu reuneix les
contribucions d'investigadores d'Espanya i Llatinoamèrica. Podria explicar-nos
com va sorgir la idea de crear aquesta obra i quina va ser la seva motivació
principal per a abordar la comunicació des d'una perspectiva feminista?
El llibre sorgeix a partir de la proposta de la
Dra. Carmen Costa, que dirigeix la col·lecció editorial Comunicación y Agenda
2030, i que estarà conformada per una sèrie de títols que analitzaran i proposaran
accions relacionades amb la consecució de cadascun dels ODS i del paper que
juga la comunicació en ells.
Aquesta monografia és el primer volum dedicat a la
relació entre la comunicació i l’ODS 5, que persegueix aconseguir la igualtat
entre els gèneres i empoderar a totes les dones i les nenes.
Ella em va
plantejar la possibilitat de fer una proposta de continguts amb aquest fil
conductor perquè fos sotmesa a avaluació. Així, i atès que, si bé sobre els ODS
existeixen anàlisis des de diverses perspectives, em va semblar molt encertada
la vinculació d'ells des de la comunicació, i no sols amb una mirada sobre l’ODS
5 des de la perspectiva europea o nord-americana, sinó des de la
interculturalitat atesos altres contextos com el llatinoamericà.
La coordinació d'un projecte amb tantes
veus i perspectives diverses ha d'haver estat un desafiament. Com va ser el
procés de recopilació i treball amb les diferents investigadores que han
participat en aquest llibre, i quins criteris van utilitzar per a seleccionar
els temes abordats?
El que enriqueix precisament el llibre és aquesta diversitat d'autories des dels diferents contextos. Al llarg dels 7 capítols que conformen el volum, s'articulen propostes fonamentals per a promoure una comunicació feminista que en última instància recreï el feminisme comunicatiu.
Investigadores espanyoles, mexicanes, costa-riquenyes, colombianes, entre altres, des de les seves anàlisis i coneixement situat, citant a Donna Haraway, han aportat la seva visió. El procés d'articulació, encara que pugui semblar el contrari, ha estat fàcil, les investigadores feministes som a més activistes, i en les nostres recerques i mètodes d'articulació i disseny en qualsevol treball, inclòs l'escriure un llibre coordinadament, treballem des del pla horitzontal i teixint xarxes. Així, i després de diverses reunions, aconseguim seleccionar els temes i el fil conductor, i després tot va ser molt fàcil.
Fonamental, sens dubte, ha estat el paper de la
Xarxa IBERFEMCOM (www.iberfemcom.uma.es) - Xarxa Iberoamericana de Recerca en Comunicació
i Feminisme per a la Justícia Social -, que és un espai de trobada i intercanvi
interdisciplinari de coneixements i cooperació, entorn dels estudis feministes
i de gènere en l'àmbit de la comunicació, en els seus diversos abordatges
teòrics, metodològics i de transferència social. Està composta per 36
investigadores que conjuguen el rigor analític amb l'activisme i la praxi, en
18 universitats i 11 països de l'espai iberoamericà, i la finalitat última del
qual és la construcció d'un món en equitat basat en la justícia social.
El llibre posa un fort èmfasi en la
igualtat de gènere com un indicador clau de qualitat informativa. En ell,
s'aborda la importància dels observatoris i les xarxes socials per a generar
incidència social. Podria explicar-nos com aquests instruments han influït en
la construcció d'una agenda d'igualtat des de Pequín 1995 fins als Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS 5)?
Des de 1975, en la Conferència Mundial de les
Dones de Mèxic, es va observar el rol estratègic dels mitjans de
comunicació per a acompanyar (i accelerar) els canvis socials que afectaven les
dones. I és ja en la Conferència Mundial de Pequín (1995) on es constata
la necessitat d'abordar la multiplicitat de les formes de desigualtat de gènere
en els mitjans de comunicació, la qual cosa implica tant l'anàlisi de
l'estructura professional quant a la participació de les dones, com l'abordatge
dels continguts en el seu enfocament, orientació i la seva contribució a la
crítica dels estereotips de gènere, així com la sensibilització dels públics
per a exigir representacions menys discriminatòries.
Neix llavors el Projecte Global de Monitoratge
de Mitjans (GMMP) com a mètode auditor per a portar la qüestió de la
responsabilitat dels mitjans a l'avantguarda dels debats entorn de les
desigualtats de gènere: des de gener de 1995 i cada 5 anys, persones i
organitzacions, de manera voluntària, realitzen un seguiment mundial dels
mitjans de comunicació en ràdio, televisió i premsa; als quals a partir de 2010
es van agregar mitjans digitals liderats per grups, organitzacions,
associacions professionals, a mode de col·lectius de control.
Després de cadascuna d'aquestes onades i les dades
acumulades durant 25 anys (1995-2020) del GMMP s'han garantit anàlisis
comparables, precisos i contextualitzats, i els seus resultats es venen
aplicant per a sensibilitzar a noves generacions de periodistes, per a crear
consciència en les audiències dels mitjans i per a advocar pels canvis en les
polítiques i les seves rutines professionals. Així han anat sorgint diverses
experiències de bones pràctiques, de molt diversa índole i adaptades als seus
contextos, amb objectius específics propis, però sota la finalitat general que
totes elles siguin elements coadjuvants per a l'assoliment de l’ODS 5:
aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i nenes.
La comunicació feminista és un dels pilars
del llibre. Podria explicar com la comunicació pot ser una eina poderosa per a
l'empoderament de les dones i per a la consecució dels Objectius de
Desenvolupament Sostenible, particularment l’ODS 5?
Jo no diria que és un dels pilars, sinó que és el
propi llibre. L'aspiració global necessària i valenta de promoure societats més
justes i inclusives en matèria de gènere que promou l’ODS 5 de l'Agenda 2030,
ha de passar necessàriament per la comunicació i els mitjans.
Tal com exposa Leonarda García-Jiménez en el
mateix pròleg de l'obra, “la comunicació és la interacció social que produeix
l'enteniment i el sentit, (…) i les dones, com a minoria interseccional
(racialitzades, migrants, LGTBIQ+, treballadores, religioses, etc.), han sofert
històricament uns processos de domini material i simbòlic que arriben fins als
nostres dies. (…) Així, l'abordatge per a promoure el feminisme comunicatiu (…)
és la comunicació feminista per la qual advoca la present obra. I aquí la recerca
crítica que implementen les autores dels 7 capítols que conformen aquest llibre
són propostes fonamentals per a promoure una comunicació feminista que, en
última instància, recreï el feminisme comunicatiu. (…) Els missatges mediàtics
i les pràctiques comunicatives han d'advocar per la igualtat, superant els
estereotips i donant la mateixa legitimitat, autoritat i veu als subjectes,
independentment del seu gènere, sexe, orientació sexual, ètnia, etc.”.
Crec que no hi ha millor manera de respondre a la
pregunta que em planteges que el citat per la nostra companya Leonarda en el
pròleg.
Un dels conceptes clau del llibre és l'empoderament
de les dones a través de les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC). Quines estratègies considera més efectives perquè les TIC es
converteixin en aliades estratègiques en la lluita pels drets de les dones?
Estem en el moment de les xarxes socials. Però com
bé coneixem, la mediació continua imposant en data d'avui patrons de
masculinitats i de feminitats, de relacions entre persones amb identitats
sexuals diferents, i d'aquestes amb el món, i que es continuen consolidant en
altres espais, o dit de manera més precisa, afegint les xarxes als espais
tradicionals. Aquests patrons es generalitzen i formen part de l'evolució de
l'imaginari (per a bé o per a mal). Però tenim una oportunitat amb les TICs.
Elles ens han permès la integració del dispers, la creació de plataformes
comunes on sumar accions col·lectives. És fonamental, i això ho han facilitat
les TICs, el treball cooperatiu, generant agendes comunes encara que estiguin
distanciades geogràficament.
Els mitjans i les xarxes, les TICs, donen
visibilitat a les nostres lluites o les callen, per això el nostre objectiu ha
de ser donar visibilitat a aquestes i, sobretot, no abandonar mai aquest espai,
bé sigui per por, per cansament o per una altra circumstància, perquè si ho
fem, aquest espai serà ocupat pels qui intenten callar les nostres veus, i
aquestes altres veus continuaran consolidant-se com el discurs hegemònic de les
futures generacions.
En el segon capítol es tracta l'ús de la
intel·ligència artificial (IA) per a una representació més diversa i inclusiva
de les dones en els mitjans. Des de la seva experiència, com pot la IA
contribuir a reduir la bretxa de gènere en els mitjans de comunicació, i quins
reptes enfronta aquesta tecnologia en la seva implementació?
La intel·ligència artificial (IA) té un passat i
un present irregulars, a vegades plagat de crítiques, per ser perillosa, per
acabar amb el treball i per resultar poc inclusiva, amb biaixos que discriminen
les dones. No obstant això, els últims avanços mostren noves eines i
actualitzacions que poden combatre la desigualtat i fomentar la inclusió.
Una forma senzilla perquè la IA pugui ser
utilitzada per a millorar la representació de les dones en els mitjans de
comunicació és la implementació d'algorismes d'anàlisis de text i imatge, que
ajudin a detectar i eliminar prejudicis de gènere en el contingut mediàtic. La
IA pot ser programada per a identificar i corregir els biaixos lingüístics i
fotogràfics. A més, la IA pot ser utilitzada per a crear contingut mediàtic més
inclusiu que inclogui a dones de diversos orígens ètnics i culturals, així com
a dones que representin una varietat de cossos i formes físiques. A més d'això,
es poden implementar algorismes de recomanació personalitzada, que ajudin a
mostrar contingut més divers i representatiu.
Cal emfatitzar que la IA evolucionarà i es
desenvoluparà d'acord amb com sigui entrenada pels éssers humans, d'aquí ve que
els amos i gestors de les empreses de tots els sectors, i amb especial
importància dels mitjans de comunicació, hagin de buscar l'equilibri dels
continguts quant al gènere i la inclusió. Només així en el futur immediat,
podrem disposar d'eines que representin aquests models i participin en benefici
de les dones i nenes, que creixeran sense biaixos de gènere.
El llibre també aborda la igualtat de
gènere i la comunicació digital, centrant-se en les bretxes digitals de gènere
i la violència digital contra les dones. Quins són, en la seva opinió, els
principals avanços i reptes que enfronten les dones en l'àmbit digital i com el
ciberfeminisme ha jugat un rol en la lluita contra aquestes desigualtats?
Els feminismes, emmarcats en un context que posa a
disposició diverses tecnologies digitals, no sols han comprès la importància de
participar en l'esfera pública digital, sinó que han configurat pràctiques
comunicatives mediades per aquestes tecnologies.
Aquestes accions es coneixen com ciberfeminismes,
on les dones com a actores socials i mitjançant la seva agència narrativa,
reivindiquen les seves demandes i obren la possibilitat d'estudiar el
desenvolupament de noves estratègies d'acció en el ciberespai.
Aquestes estratègies són part dels trets que
distingeix una ona d'empoderament en la ciutadania, que està posant en
evidència la seva criticitat i indignació, ara canalitzades a través de canals
virtuals que possibiliten col·lectivitzar les lluites individuals i situades,
portant-les a transcendir com a demandes internacionals.
El debat al voltant d'aquestes formes d'activisme
es troba en un espectre que abasta posicions diverses: d'una banda, aquelles
que defensen les possibilitats llibertadores de les xarxes i el desafiament que
representen davant els mitjans hegemònics de comunicació; i d'altra banda,
aquelles que evidencien condicionants polítics, tècnics i econòmics que poden
restringir o dispersar les possibilitats d'accés i apropiació per uns certs
sectors.
És per això que es fa necessari dissenyar, des del
feminisme, polítiques per a les interaccions en aquestes mediacions i gestionar
processos que permetin la reapropiació dels mateixos per part de la societat
civil i els moviments socials en general, i feministes en particular, que
defensen el respecte als DD. HH. i la cerca de la justícia social.
L'autoregulació publicitària a Europa i
les reclamacions sobre publicitat sexista ocupen també una part del llibre. En
la seva opinió, com ha evolucionat el tractament de la publicitat sexista en
els últims anys, i quin paper juga l'autoregulació a promoure una publicitat
més inclusiva i equitativa?
Segons l'últim informe d'activitat d’EASA (2021), un 16 % de les reclamacions contra la publicitat obeeixen a la categoria «responsabilitat social» que inclou, entre altres qüestions, la discriminació de gènere. Després de la recerca duta a terme per la professora Alejandra Hernández-Ruiz i que es detalla en el capítol 7 del llibre, en els tres països d'estudi s'observa que el major nombre de reclamacions té a veure amb la presentació de la dona com a part captatòria de la publicitat, amb connotacions eròtiques, i com a mer objecte desvinculat del producte que es pretén promocionar. En aquest sentit, malgrat la legitimitat dels anunciants per a utilitzar la seducció o l'erotisme per a atreure l'atenció del públic objectiu, en cap cas la publicitat hauria de reduir la representació de la dona a la funció d'un objecte.
En particular, resulta cridaner l'elevat nombre de
reclamacions que tramita l'òrgan de control de la Advertising Standards
Authority sobre la reificació de la dona en la publicitat d'aplicacions de
joc en línia, difosa, en alguns casos, en aplicacions dirigides a un públic
menor d'edat. En algunes reclamacions s'observa, a més, una trivialització i un
foment de la violència sexual, així com la presentació de dones menors d'edat
amb caràcter sexual.
Malgrat que en un menor nombre de casos es
presenta a la dona associada a comportaments estereotipats, en els sistemes
d'autoregulació d'Àustria i el Regne Unit s'observa la pervivència dels
estereotips que vinculen a la dona amb l'assumpció en exclusiva de les feines
de casa, així com l'adscripció estereotipada de professions masculines i
femenines.
En definitiva, a partir de les evidències
observades, des de la comunicació publicitària i, en particular, des dels
sistemes d'autoregulació, en línia amb els compromisos assumits per EASA
(2022a) en la «Declaració de Madrid», es requeriria actuar de manera proactiva,
fomentant la visibilitat, la formació i la sensibilització de la indústria en
el desenvolupament d'una publicitat responsable.
Finalment, considerant la seva trajectòria
en recerca i projectes internacionals sobre feminisme i comunicació, quins
canvis ha observat en les dinàmiques de poder en els mitjans de comunicació
quan s'aborda la perspectiva de gènere i com podem continuar avançant cap a una
comunicació més justa i igualitària?
Des de 1975, en la Conferència Mundial de les
Dones de Mèxic, es va observar el rol estratègic dels mitjans de
comunicació per a acompanyar (i accelerar) els canvis socials que afectaven les
dones. A l'altura de 1994, en el marc de la Trobada Mundial La Comunicació
com a font de poder per a les Dones (Bangkok, Tailàndia), les comunicadores
participants, procedents de gairebé 80 països, van avaluar les comunicacions a
la llum dels canvis que s'estaven produint: el desenvolupament de noves
tecnologies, la transnacionalització de les indústries comunicatives i els
canvis socials i econòmics que afectaven les dones de tot el món. Les
assistents manifestaven la seva preocupació per les tendències que dibuixaven
una globalització que s'estava sustentant sobre la dominació de les dones, de
les minories, i de les poblacions subalternes, limitant drets i minvant
oportunitats.
Així i sota aquesta perspectiva, podem dir que
aquestes propostes, no sols formaven part d'una estratègia d'incidència
paritària, sinó d'un qüestionament més profund de la naturalesa patriarcal dels
mitjans, i un compromís per descentralitzar-los i democratitzar-los.
És aquesta línia iniciada la que continuem i hem
de continuar, aspirant a enfortir els mitjans de comunicació populars, la
integració de valors humanistes (l'harmonia amb la naturalesa, la cooperació,
la cura, l'amor i la compassió), la implementació de metodologies d'educació i
capacitació per a l'exercici del dret a la comunicació, i la formació tècnica
per a l'assoliment de majors oportunitats.
Els reptes impliquen també les institucions educatives mitjançant el desenvolupament de plans d'estudis nacionals que encoratgin el pensament crític, la incorporació en l'educació i en la capacitació dels i les professionals de la comunicació de la perspectiva de gènere, de la història local i de la diversitat cultural, i l'ampliació de la recerca sobre els mitjans de comunicació atenent també aquesta perspectiva. A més, i en paral·lel, és necessària l'apel·lació a això dels i les líders d'opinió i dels públics amb la finalitat de crear consciència social sobre com les problemàtiques del desenvolupament afecten especialment les dones. És en aquesta articulació entre les audiències, les institucions de formació, les organitzacions de la societat civil i els mitjans de comunicació on hem d'actuar per a aconseguir un funcionament democràtic dels mitjans com a agents coadjuvants en la consecució dels reptes plantejats pels ODS.