Actualmente el desarrollo sostenible es uno de los primeros temas de comunicación de las organizaciones públicas o privadas. El desarrollo sostenible, en tanto que ocasión para re-encantar
la esfera económica y financiera mediante un discurso centrado en las finalidades éticas, representa una excelente oportunidad de aparecer como un objeto de consenso, cualesquiera que sean los interlocutores.
Lejos de dar paso a un mundo encantado, la comunicación sobre el desarrollo sostenible acrecienta la desconfianza, genera su propio cuestionamiento y puede contribuir al bloqueo de los avances medioambientales y sociales.
Esta obra disecciona los procesos activos dentro de la idea misma de comunicación sobre desarrollo sostenible. Más allá de las guías prácticas al uso sobre comunicados de prensa y de las denuncias unilaterales de la publicidad utilizando el argumento ecológico, esta obra propone
la primera reflexión sobre las relaciones ambiguas entre desarrollo sostenible y comunicación en torno a una tesis central: el desarrollo sostenible es una invención de la comunicación.
En los últimos años la expresión “cine transnacional” se viene utilizando como sinónimo de “cine contemporáneo” puesto que las actuales condiciones de producción, distribución y consumo cinematográficos conducen a unas transformaciones, también estéticas, que difícilmente pueden explicarse desde las culturas y políticas nacionales. La imposibilidad o, como mínimo, la dificultad de asignar una nacionalidad única o mayoritaria constituye una de las principales características del cine, y de la producción audiovisual, contemporáneos.
Los textos incluidos en esta edición se ocupan de estas transformaciones a través de ejemplos relacionados con espacios geopolíticos (los países que componen Mercosur); la recepción y el consumo de producciones audiovisuales latinas en Estados Unidos o con el análisis de espacios ficcionales transnacionales: la ciudad global, la frontera y otros no lugares contemporáneos. Estos trabajos coinciden en una idea más general: el carácter transnacional del cine contemporáneo no es un asunto estrictamente cinematográfico, sino también político, pues tanto su realidad como su imaginario geopolítico afectan también al propio concepto de ciudadanía.
La generalización del universo digital ha impulsado la capacidad de los videojuegos para representarlas ficciones y el poder de intervenir en ellas, en los personajes y en los mundos de ficción, reinventado el viejo arte de contar historias. El presente libro se acerca al videojuego contemporáneo desde una perspectiva narratológica y bajo una visión teórico-práctica,con el rigor de un texto académico y la accesibilidad de un manual docente para el estudiante.Para ello se aborda el estudio de los mundos de ficción de los videojuegos y la ludonarración desde la teoría y con casos prácticos como aplicación narratológica al fenómeno lúdico.
En esta obra se abordan reflexiones sobre el valor documental de las películas, se relaciona la expresión cinematográfica con otras formas en el marco de una historia de la representación visual y se analiza el cine como fenómeno estrechamente relacionado con otros productos de la cultura popular.
El objeto de este libro es analizar críticamente los discursos dominantes sobre la cultura de masas durante el siglo XX con la finalidad de observar sus virtualidades y, muy particularmente, sus carencias y limitaciones. El libro se concibe como una crítica a la superficialidad de muchas críticas que se refieren, precisamente, al carácter superficial de la cultura de masas.
El documental contemporáneo despliega la pantalla bidimensional de la televisión o del cine en nuevos formatos en los que el recorrido espacial del espectador por la sala de exposición así como la multiplicidad narrativa o el acceso aleatorio a la información tienen especial incidencia a la hora de concebir y desarrollar nuevos procesos de representación documental. El Documental expandido sugiere, así, nuevas fórmulas y maneras de representación que podemos englobar en un ámbito post-media, es decir, que trasciende las características propias de una única tradición visual para generar un modelo en el que se aúnan el cine, el vídeo, la fotografía, el texto, el sonido, la informática y la instalación. Esta singular estrategia expositiva del documental contemporáneo es consecuencia de un proceso de hibridación motivado por las nuevas tecnologías de la imagen, la búsqueda de nuevos canales de difusión y el desarrollo de lenguajes expresivos ligados a la necesidad de pensar un presente complejo.
Las instituciones públicas y privadas se enfrentan a nuevos retos: el protagonismo de la sociedad civil, crisis de confianza y credibilidad, demanda de transparencia y responsabilidad, entre otros. Estas circunstancias acentúan la necesidad de garantizar una comunicación eficaz y coherente con el quehacer institucional. Dicha comunicación no puede limitarse a una mera transmisión informativa o a estratagemas persuasivas que desequilibran la relación con los públicos: éstos demandan ser interlocutores activos y solicitan poder participar y contribuir en la toma de decisiones. En la práctica profesional, los responsables de las instituciones se plantean cómo gestionar la complejidad actual. Desde la academia, las propuestas teóricas parecen recorrer caminos paralelos, resultando difícil encontrar un consenso o diálogo entre autores y disciplinas afines. Gracias a una perspectiva multidisciplinar, el libro pretende unificar y sistematizar la producción científica nacional e internacional, destacando los conceptos más relevantes, el estado de la cuestión y nuevas tendencias que se detectan en los ámbitos analizados: reputación, credibilidad, confianza, ciudadanía activa, engagement, e-government. Con este objetivo, se analizan estrategias comunicativas de instituciones políticas y culturales de España, sobre asuntos diarios o de proyección exterior, que evalúan el recurso a nuevas prácticas y tecnologías.
La comunicación y la música se cuentan entre los elementos culturales clave, más característicos, de nuestra sociedad. Esta obra aporta una serie de fundamentos teóricos y metodológicos, así como investigaciones más aplicadas, que permiten comprender mejor, y encarar profesionalmente con más firmeza, la comunicación y la música.
Este libro no presenta la parodia no como un modo de expresión cómica sino como una reinscripción irónica de la obra parodiada, un diálogo intertextual entre el texto parodiado y el parodiante. Es un elemento de estructuración central de todas las obras de arte posmodernas, incluidas las cinematográficas. La parodia en el cine posmoderno establece y analiza la presencia de múltiples parodias en toda una serie de ejemplos fílmicos, desde los trabajos más actuales de Tarantino, Almodóvar y Sofia Coppola, hasta éxitos como Matrix o las obras que datan de los años setenta y ochenta del siglo xx, entre otras, Sueños de un seductor y Vestida para matar. Son películas que articulan su significado a base de incorporación e inversión irónica de una variedad de fuentes, al tiempo que invitan a hacer lecturas ambiguas: sus aspectos parodiados señalan la dependencia de los textos externos, mientras sus componentes parodiantes aportan originalidad e innovación. La parodia concede al cine posmoderno aspectos auto?referenciales y críticos, pero también condiciona la manera de representar las realidades históricas y actuales, así como de definir los conceptos de autoría y de género en este ámbito.
¿Qué tienen en común el arte digital, los juegos de localización (geotagging), o el audiovisual en Internet?. El estudio de las diversas formas artísticas y culturales de los nuevos medios ha cobrado interés gracias al nivel de desarrollo alcanzado por las tecnologías digitales en los últimos años ofreciendo nuevas posibilidades para la creación y la experiencia artística. La utilización de los nuevos medios, no sólo como herramientas de trabajo, sino como medios de producción, almacenamiento, (re)presentación, e interacción social es el rasgo compartido por todas estas prácticas, a la vez que define y constituye su propia especificidad. El presente libro aborda el estudio de las prácticas artísticas como punto de partida dentro de un contexto cultural más amplio, proponiendo la reflexión en tres sentidos: los objetos artísticos y culturales, los discursos y las teorías sobre los mismos y su impacto real sobre las estructuras sociales. Desde una perspectiva interdisciplinar -historia y teoría del arte, comunicación audiovisual o cultura digital, entre otros- los distintos capítulos que conforman esta obra pretenden aportar una visión poliédrica de unas prácticas en continuo dinamismo, donde muchos de los conceptos tradicionales tales como autor, artista, creatividad, industria, trabajo, cultura o participación aplicadas al contexto de los nuevos medios comienzan a hacerse permeables y su significado se amplía y modifica.
El objetivo de este libro es estudiar y clarificar las prácticas, fórmulas y procedimientos de transmitir contenidos periodísticos no ajustados a la realidad y de usar la mentira en el ejercicio de la profesión. Sólo conociendo mejor esos renglones torcidos de la prensa podrán aportarse herramientas para enderezarlos.
Este libro estudia la aportación de la ficción televisiva a la construcción social de la identidad juvenil, mediante el análisis de los programas y de la retroalimentación a través de internet. La obra sintetiza los resultados más relevantes de un proyecto i+d+i sobre la representación de los jóvenes de 15 a 29 años en todos los programas de ficción española de estreno, emitidos a lo largo de dos años por las cadenas estatales y autonómicas. La investigación desarrolla una metodología original concebida para trabajar con muestras amplias, que integra el análisis cuantitativo de las representaciones con el análisis descriptivo de la transmedialidad, en el marco de un exhaustivo análisis cualitativo de carácter socio-semiótico ilustrado con numerosos ejemplos. La primera parte del libro se centra en los personajes y también se examina la articulación del relato en los diversos géneros y formatos de la ficción. La segunda parte explora las potencialidades de la web, mediante la elaboración de un mapa de los recursos de la ficción (webs, blogs y redes sociales) ligados a los personajes y a los programas, destinado a contextualizar el análisis de los comentarios de los internautas sobre los programas.
1. Responsable del tractament Identitat: OBERTA UOC PUBLISHING, SLU (d'ara endavant «OBERTA»). CIF: B - 62109772 Adreça postal: Rambla del Poblenou, 154 - 156, 08018. Contacte delegat de protecció de dades:dpd@uoc.edu
OBERTA, com a responsable del lloc web, de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals (d’ara endavant, “RGPD”), i la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic (LSSICE), us informa que ha implantat les mesures de seguretat necessàries d’índole tècnica i organitzativa, per garantir i protegir la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de les dades introduïdes.
2. Finalitats del tractament
Les dades que sol·licitem són adequades, pertinents i estrictament necessàries per a la finalitat per la qual es recullen i no són mai utilitzades per una finalitat diferent d’aquella per a la que han estat cedides. En cap cas s’obliga a facilitar-nos les dades, tanmateix, són absolutament necessàries per poder dur a terme els serveis que oferim.
L’usuari haurà d’emplenar tots els camps de cada formulari i, en conseqüència, haurà d’omplir els formularis amb dades veraces, exactes, completes i actualitzades. L’usuari serà l’únic responsable de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que ocasioni a OBERTA o a qualsevol tercer per completar els formularis amb dades falses, inexactes, incompletes o no actualitzades, o de terceres persones.
La nostra pàgina web obté les seves dades de caràcter personal mitjançant la recepció de diversos formularis i a través del correu electrònic. Les dades personals només s’utilitzen per a les següents finalitats:
Tramitar la compra de publicacions escollides per l’usuari i verificar la veracitat de les dades aportades per a les compres on line. Per dur a terme aquestes finalitats ens podem posar en contacte amb vostè per mitjà de les dades facilitades.
Gestionar l’enviament d’informació comercial sobre els serveis de realització editorial i també informació institucional relacionada amb els actes que es duen a terme des d’OBERTA o on que aquesta participa.
Gestionar qualsevol requeriment d’informació, aclariment, dubte o petició de publicació.
No obstant això, si no vol rebre les nostres comunicacions comercials per mitjà de correu electrònic, pot sol·licitar-ho seguint les instruccions que s’envien a cada enviament. No tractem les seves dades personals amb cap més altra finalitat que les que s’han descrit aquí, excepte per obligació legal o requeriment judicial.
3. Durada de conservació
Les dades corresponents a la compra de productes d’Editorial UOC es conserven durant el termini de vigència de la compra. Posteriorment, queden bloquejades fins que transcorrin els terminis de prescripció aplicables.
Les dades corresponents a la gestió de l’enviament d’informació sobre els serveis de realització editorial es conserven durant el termini necessari per dur a terme aquesta activitat. Posteriorment, queden bloquejades fins que transcorrin els terminis de prescripció aplicables.
Les dades facilitades per l’interessat per a subscriure’s al servei d’informació sobre els serveis de realització editorial es conserven fins que l’usuari manifesti la seva voluntat de suprimir-les.
4. Legitimació del tractament
La base legal per al tractament és el consentiment de l’interessat i, si escau, la derivada de la prestació d’un servei mitjançant un contracte.
5. Lloc on es desa la informació
La informació proporcionada es desa en els servidors de la UOC o en proveïdors i empreses encarregats del tractament de dades que tinguin els servidors en el territori de la Unió Europea o estiguin emparats pel Privacy Shield.
6. Cessió i transferència
Informem que les seves dades es tracten amb la màxima confidencialitat i són utilitzades de manera interna per a les finalitats indicades. Les dades facilitades es poden cedir a empreses del grup UOC (UOCX, SL, UOC i UOC Corporate) i empreses encarregades del tractament de dades (com ara proveïdors de serveis, serveis d’enviament de comunicacions, de missatgeria, de generació d’audiències similars, agències, etc.).
7. Drets de les persones interessades
Podeu sol·licitar l’exercici dels drets següents davant d’OBERTA presentant un escrit a l’adreça postal de l’encapçalament o enviant un missatge electrònic a ediuoc@uoc.edu i adjuntant una fotocòpia del DNI o qualsevol altre document anàleg en dret, com indica la llei.
8. Drets
Els drets que l’usuari pot exercir sobre la protecció de les seves dades de caràcter personal són els que s’especifiquen a continuació:
Dret d’accés: permet a l’interessat saber i obtenir informació sobre les dades de caràcter personal sotmeses a tractament.
Dret de rectificació o supressió: permet corregir errors i modificar les dades que siguin inexactes o incompletes.
Dret de cancel·lació: permet que se suprimeixin les dades que siguin inadequades o excessives.
Dret d’oposició: dret de l’interessat a què no es porti a terme el tractament de les seves dades de caràcter personal o se cessi el tractament que se’n fa.
Limitació del tractament: comporta el marcatge de les dades personals que es conserven, amb la finalitat de limitar-ne el tractament futur.
Portabilitat de les dades: facilitació de les dades que són objecte de tractament a l’interessat, per tal que pugui transmetre-les sense impediments a un altre responsable.
Dret a no ser objecte de decisions individuals automatitzades respecte a les quals l’interessat no hagi expressat el seu consentiment (inclosa l’elaboració de perfils).
Dret a no ser objecte d’una decisió basada en el tractament automatitzat que produeixi efectes o afecti significativament.
Dret a retirar el consentiment prestat en qualsevol moment.
L’interessat també té dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control si considera que es poden haver vulnerat els seus drets en relació amb la protecció de les seves dades.
9. Seguretat
OBERTA, en resposta a la confiança dipositada en nosaltres i tenint en compte la importància en matèria de protecció i confidencialitat que requereixen les dades personals de l’usuari, us informa que ha adoptat totes les mesures tècniques i organitzatives necessàries per salvaguardar-ne la seguretat, tal com exigeix la normativa vigent que regula el reglament de mitjans de seguretat dels fitxers que continguin dades de caràcter personal.
Tota la transmissió de dades personals i bancàries per a la realització de compres de publicacions es realitza mitjançant el xifrat de dades i amb certificat de servidor segur SSL.
10. Galetes (cookies)
Què són les galetes?
Les galetes o cookies són fitxers de text que es baixen a l’equip terminal de l’usuari (ordinador, tauleta, telèfon mòbil…) i que s’emmagatzemena a la memòria del navegador. Les dades contingudes a les galetes poden ser analitzades per OBERTA per millorar la usabilitat dels webs i oferir una informació i uns serveis més personalitzats.
Les dades de navegació recuperades per les galetes són anònimes i no s’associen a cap persona. La informació personal ha de ser facilitada a la UOC de manera explícita per l’usuari. L’usuari pot esborrar o desactivar les galetes des de la configuració dels navegadors. En aquest cas, la pàgina web continua essent operativa, però sense els avantatges de la personalització. Per a més detalls sobre l’ús, la gestió i la configuració de les galetes des dels navegadors, es recomana consultar el web: http://www.aboutcookies.org/
Quin tipus de galetes s’utilitzen a OBERTA?
Segons l’entitat que les gestiona:
Pròpies: són galetes que s’envien al terminal de l’usuari des d’un equip o domini gestionat per la UOC.
De tercers: són galetes que s’envien al terminal de l’usuari des d’un equip o domini no gestionat ni controlat per la UOC. En aquest cas, també s’inclouen les galetes instal·lades per la UOC que recullen informació gestionada per tercers. Les galetes de tercers es poden utilitzar per mesurar i analitzar el comportament dels usuaris amb l’objectiu de millorar la seva experiència al web de la UOC.
Segons el termini de temps que romanguin activades:
De sessió: recullen dades mentre l’usuari navega pel web de la UOC amb la finalitat d’oferir el servei sol·licitat. Caduquen o s’esborren quan es tanca el navegador.
Persistents: es desen al terminal de l’usuari. Caduquen en un període llarg o mitjà de temps, o no ho fan mai.
Segons la finalitat:
Tècniques: són les necessàries per a la navegació correcta per la pàgina web.
De personalització: permeten a l’usuari definir les característiques (idioma) per navegar per la pàgina web.
D’anàlisi: permeten l’anàlisi vinculada a la navegació duta a terme per l’usuari amb la finalitat de fer un seguiment de l’ús de la pàgina web, i també de fer estadístiques dels continguts més visitats, del nombre de visitants, etc.
Publicitàries.
Amb quines finalitats es fan servir les galetes a OBERTA?
Les finalitats de les galetes que es fan servir a OBERTA són les següents:
Tècniques. L’objectiu d’aquest tipus de galetes és possibilitar que la navegació per la pàgina sigui satisfactòria. Aquest tipus de galetes permet que el sistema reconegui els usuaris que s’han registrat i els recordi el nom d’usuari i la contrasenya, entre d’altres funcions.
De personalització. Aquestes galetes permeten que l’usuari accedeixi al web de la UOC amb algunes característiques de caràcter general predefinides, com ara l’idioma, el navegador o la localització geogràfica des d’on s’accedeix al servei. Aquesta informació dels usuaris permet a la UOC poder-los oferir un millor servei i més personalitzat.
Publicitàries. Aquestes galetes fan possible la gestió dels espais publicitaris basant-se en criteris com l’edició de continguts o els hàbits de navegació dels usuaris.
L’informem que pot activar o desactivar aquestes galetes seguint les instruccions del seu navegador d’internet.
11. Canvis en aquesta política de privacitat
La present política de privacitat ha estat establerta amb data 11/07/2018. OBERTA es reserva el dret de modificar aquesta política de privacitat per adaptar-la a novetats legislatives o jurisprudencials.
Codi IOC
Introdueix el teu codi IOC.
Per obtenir el codi cal que entris al campus i, un cop allà, et dirigeixis a la teva Secretaria FP i premis la pestanya Lliurament materials. Allà hi trobaràs una taula amb el nom del cicle del que t'has matriculat, l'editorial a la qual pertanyen els materials i l'enllaç. A sota de l'enllaç hi trobaràs el codi.