07/04/2022
La primera eina per avaluar les habilitats comunicatives primerenques en infants de parla catalana.
"Si el seu fill o filla ja diu paraules, recorda quina va ser la primera i a quina edat?", "fa el gest de 'sí' amb el cap o demana silenci amb el dit davant la boca?", "comprèn o utilitza verbs com acabar, apagar o jugar?". Aquestes són algunes de les preguntes que han de respondre mares, pares o tutors de nens i nenes de parla catalana, en l'adaptació recent dels inventaris MacArthur-Bates. Amb les respostes que donin en els qüestionaris, els professionals del desenvolupament infantil podran identificar les dificultats comunicatives i lingüístiques d'aquesta mainada i fer-ne un seguiment, els primers anys de vida. En el llibre Inventaris del desenvolupament d'habilitats comunicatives MacArthur-Bates en català (Editorial UOC), set experts i expertes expliquen com s'ha fet la nova adaptació dels tests i com cal emplenar-los, comptar les respostes i interpretar-ne els resultats.
L'obra s'adreça a professionals amb dedicació a la infància, que necessitin una eina precisa i rigorosa d'avaluació. "A partir d'ara, logopedes, psicòlegs, pediatres, pedagogs, mestres o neuròlegs podran disposar d'una referència clara per situar el desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels nens i nenes de llengua catalana en edats primerenques", afirma la doctora en Psicologia Elisabet Serrat Sellabona, coautora de l'obra i investigadora principal del grup de recerca Llenguatge i Cognició de la Universitat de Girona (UdG).
Els lectors hi trobaran els dos qüestionaris que formen part dels inventaris MacArthur-Bates en català: el primer, per a infants d'entre 8 i 18 mesos (CDI-I), per avaluar-ne les primeres paraules i els gestos i accions; i el segon, entre 16 i 30 mesos (CDI-II), en què formulen preguntes sobre el lèxic i la complexitat morfològica i sintàctica dels més petits. La guia d'ús i manual tècnic dels inventaris també inclou models d'informe per poder presentar els resultats i les dades de referència per comparar les habilitats comunicatives d'un nen o nena respecte a les del seu mateix grup d'edat.
Per què calen uns inventaris en català?
Els inventaris MacArthur-Bates van néixer als anys noranta i, des d'aleshores, se n'han aprovat més d'un centenar de versions; només en espanyol, n'hi ha sis de diferents: espanyol de Mèxic, d'Espanya, de Colòmbia, d'Argentina…
"La comunicació i, encara més, el llenguatge són un mitjà de gran diversitat cultural i, malgrat que hi hagi una estructura fonamental semblant, les diferències lèxiques i d'usos inicials són grans", defensa un dels coautors del llibre, Miquel Serra i Raventós, catedràtic jubilat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). Concorda amb aquesta idea Anna Amadó Codony, també coautora: "no es tracta només de traduir d'una llengua a una altra. Les adaptacions dels inventaris impliquen també una adequació a les situacions prototípiques i als aspectes culturals del nostre context", explica la doctora en Psicologia i professora de la UdG.
"Les habilitats cognitives en general, però les lingüístiques en particular, per a qualsevol edat o modalitat (llengua oral, escrita o de signes) no s'haurien d'avaluar amb instruments estandarditzats o normativitzats en altres llengües", considera Elisabet Serrat. Per exemple, fer una moixaina i un copet afectuós al palmell de la mà del nen o nena, mentre l'adult cantusseja "Ralet, ralet, ralet, pica dineret", és un gest típic només de Catalunya. Pel que fa al lèxic, els més petits tindran més familiaritat amb menjars o animals del seu àmbit territorial, com l'os bru, i li quedaran lluny els bisons, els coiots, les mofetes o els castors. Per aquest motiu, la nova versió dels inventaris "ha implicat adaptar totalment el vocabulari i les formes lingüístiques als usos i freqüències d'ús del català", aclareix una altra de les expertes que han participat en els inventaris MacArthur-Bates en català, Eva Aguilar-Mediavilla, doctora en Psicologia, logopeda i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Omplir un buit en els mètodes d'avaluació del llenguatge
La nova adaptació dels inventaris respon a la necessitat dels professionals de disposar d'instruments d'avaluació del llenguatge en català en menors de tres anys: "en l'àmbit català no comptàvem amb una eina que permetés avaluar-lo a aquestes edats i, per tant, s'utilitzaven traduccions casolanes de la versió espanyola o directament la versió en espanyol quan els infants eren de famílies catalanoparlants", expliquen Llorenç Andreu, coautor i investigador principal del NeuroDevelop eHealth Lab de l'eHealth Center de la UOC i Mònica Sanz-Torrent, professora catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB).
Tal com detallen els autors aquesta nova versió pot ser molt útil en l'àmbit clínic en hospitals maternoinfantils, en els centres d'atenció precoç o en gabinets logopèdics, i també en l'àmbit de la recerca. Permet elaborar un perfil de desenvolupament comunicatiu de les criatures, fer una detecció precoç de les seves dificultats i dur a terme cribratges i preselecció d'infants en l'àmbit clínic i la recerca.
I els infants bilingües?
Serrat Sellabona aclareix que, en casos amb nens i nenes que estan en contacte amb més d'una llengua (català i espanyol), es podrà emprar la nova adaptació dels inventaris sempre que un dels pares (mare o pare) parli amb l'infant en català. "Els resultats que presentem al llibre mostren que els barems també són útils per als infants bilingües. Així i tot, cal tenir en compte que, quan hi ha un bilingüisme familiar (català - una altra llengua), els infants aprenen dues llengües al mateix temps i que només els avaluem en una".
1.400 respostes i anys de treball
La versió catalana ha requerit anys de feina i la contribució de dotzenes de col·laboradors, mestres i 1.400 mares i pares que han respost els qüestionaris. L'adaptació s'ha portat a terme a partir de la versió original anglesa dels Estats Units, així com de les adaptacions italiana, gallega, espanyola de Mèxic i espanyola d'Espanya.
Es van recollir les respostes de milers de qüestionaris que van respondre famílies de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Andorra. Gràcies als resultats obtinguts, s'ofereixen els valors normatius per a la interpretació dels resultats.